Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar
Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en col·laboració amb investigadors de la UB palesa que l’acumulació de residus encara descarrega al mar aigües subterrànies que contenen metalls pesats, com ara ferro, cadmi, níquel, zinc i plom.
La badia de Portmán és un cas paradigmàtic d’impacte per activitats mineres a les costes de la Mediterrània. L’activitat minera a la zona es remunta a l’època dels romans, però fou entre els anys 1957 i 1990 quan es dugué a terme una explotació a gran escala a cel obert que conduí a l’abocament de 57 milions de tones de residus a la badia, amb un volum equivalent a 130 vegades el d’un estadi esportiu per a 100.000 persones. Quan cessaren els abocaments, entre altres raons per la pressió social en contra del seu impacte ecològic, els residus ja havien reblert bona part de la badia i s’estenien mar endins. L’estudi, publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, demostra que continuen entrant metalls al mar a través de les descàrregues d’aigües subterrànies que circulen per l’interior de l’abocament, i també per la recirculació de l’aigua del mar a través dels residus a causa de l’onatge, sobretot durant els temporals de mar. “Al voltant d’un 10% dels metalls, principalment ferro, arriben al mar mitjançant descàrregues subterrànies, mentre que la recirculació transporta la resta de metalls com ara níquel, zinc, plom i cadmi”, explica Aaron Alorda Kleinglass, investigador de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi.
La recerca ha mostrat que les aigües subterrànies i els sediments estan molt més contaminats per metalls que les aigües marines superficials de la badia. “Això és degut a què quan el ferro entra en contacte amb l’aigua de mar es formen hidròxids de ferro, els quals arrosseguen els metalls dissolts a la columna d’aigua cap als sediments”, indica Jordi Garcia-Orellana, investigador de l’ICTA-UAB. A més, episodis de gota freda com els succeïts aquest setembre incrementen les entrades de metalls, tant pels efectes de les pluges com de la pujada del mar i l’onatge.
Els científics alerten que en el marc del projecte de restauració que s’està duent a terme a la part emergida de la badia de Portmán convé evitar posar en comunicació les aigües subterrànies més carregades en metalls amb l’aigua del mar, doncs aquest fet podria fer augmentar notablement la quantitat de metalls alliberats al medi marí. “Es fonamental fer noves investigacions sobre el terreny, ja que encara no sabem exactament quina serà la nova dinàmica de les aigües subterrànies un cop hagi acabat el projecte de restauració”, conclou Valentí Rodellas.
