UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En els últims 50 anys milions de persones en el món s’han vist obligades, per diferents motius, a desplaçar-se fora del seu lloc de naixement o residencia habitual. A Catalunya, el creixement poblacional ha estat degut a la immigració d’estrangers, els quals representen un 15% de la població. El procés migratori és una experiència estressant que afecta a la salut física i mental de las persones migrades. Las condicions de vida anteriors en el lloc d’origen (aspectes culturals, exposició a conflictes, persecució...), la durada i condicions en que es fa el viatge, i les condicions en el país de destí (las polítiques de migració, l’accés al sistema de salut i la sensibilitat dels professionals sanitaris vers les diferències culturals i lingüístiques) determinen la salut de les persones que migren. Durant tot aquest procés, la solitud, la inseguretat, les dificultats idiomàtiques i l’estrès que pateixen creen una situació en la que els immigrants tenen pocs recursos per a fer front a la situació i els fa més vulnerables. 

A les consultes d’atenció primària son freqüents les visites de persones migrades amb problemes de depressió i ansietat, així com somatització o símptomes persistents que no tenen una explicació objectiva i la seva causa més freqüent és l’estrès mantingut. Els organismes internacionals marquen com una prioritat monitoritzar la salut dels immigrants i desenvolupar programes sensibles a les seves necessitats específiques que guiïn l’atenció dels professionals sanitaris. 

L’objectiu de l’estudi va ser valorar el risc psicosocial, l’estrès psicològic i problemes de somatització, així com els principals factors de risc sociodemogràfics associats en una mostra d’immigrants. Es va entrevistar a 602 persones migrades (la meitat foren dones) que van acudir a visita mèdica en centres d’atenció primària d’una àrea urbana de Barcelona. Els participants eren originaris de 9 països diferents i s’agruparen segons l’àrea geogràfica de procedència en 4 comunitats: Amèrica del Sud, Sud d’Àsia, Magrib i Àfrica Subsahariana. Els resultats mostraren que pertànyer a comunitats culturals diferents condicionà els nivells de risc psicosocial, estrès i somatització. 

Així, els immigrants subsaharians presentaren més risc psicosocial que els immigrants d’altres comunitats, malgrat, obtenir menys nivells d’estrès i somatització. S’observaren diferències segons gènere, sent les dones immigrants de les quatre comunitats las que presentaren major nivell d’estrès psicosocial i símptomes per somatització respecte dels homes, malgrat tenir el mateix nivell de risc psicosocial que aquests. L’anàlisi separat de dades d’homes i dones van mostrar diferències en relació amb els factors associats a patir estrès. En els homes les condicions de vida abans i després d’emigrar es van s’associar a major nivell d’estrès. En canvi, en el cas de les dones s’associà amb major nivell d’estrès, el país d’origen, la religió, el temps de residència en el país d’acollida i ser casada. L’edat o el nivell d’educació foren factors que no s’associaren a presentar estrès. Els factors associats a presentar problemes de somatització en el cas de les dones foren el país d’origen, el temps des de la migració, la religió i el nombre de fills. En els homes tenir més l’edat es va associar a presentar problemes de somatització.

Conèixer millor els factors que s'associen a la presentació de problemes d'estrès i somatització ajudarà els professionals sanitaris a treballar en el desenvolupament d'estratègies amb les quals puguin oferir un millor suport a les persones recentment migrades.