UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El gat i el gos domèstics són els principals hostes definitius dels paràsits Toxoplasma gondii i Neospora caninum, respectivament. Ambdós carnívors poden transmetre aquests paràsits a altres espècies animals, tant domèstiques com silvestres i, en el cas de T. gondii, també a l'ésser humà, causant sobretot problemes reproductius. La forma de transmissió d'ambdós protozous és mitjançant l'eliminació de formes infectives (oocists) a través de les femtes dels hostes definitius, infectant-se altres espècies animals quan ingereixen aquests oocists presents al medi. Aquests paràsits poden, per tant, afectar les poblacions de remugants silvestres, com ara la cabra salvatge, espècie endèmica dels massissos muntanyosos de la Península Ibèrica, inclosa Sierra Nevada (Andalusia oriental), l'ecosistema d'alta muntanya més meridional d'Europa.

Amb l'objectiu d'avaluar el risc que aquests paràsits poden suposar per a la població de cabra salvatge de Sierra Nevada, vam analitzar 146 mostres de sèrum de cabres salvatges capturades a l'Espai Natural de Sierra Nevada (ENSN) entre 2010 i 2015. Per a la detecció d'anticossos davant de cada un dels dos paràsits es varen utilitzar dues tècniques diferents de diagnòstic serològic (ELISA i Western Blot), ja que les metodologies no estan validades per a aquesta espècie i, per tant, els resultats obtinguts mitjançant una sola d'aquestes tècniques podrien no ser fiables.

Tot i que amb la tècnica ELISA, menys específica, es van detectar anticossos davant de T. gondii i N. caninum en l'11,6% i 4,8% de les cabres salvatges, respectivament, la tècnica Western Blot no va confirmar cap d'aquests resultats positius. Aquesta manca de concordança entre tècniques suggereix que la positivitat detectada mitjançant ELISA va ser deguda a falsos positius (és a dir, animals no infectats que tenen un resultat positiu). Aquests resultats suggereixen que la població de cabra salvatge de Sierra Nevada està aparentment lliure de contacte amb aquests dos paràsits.

L'ENSN, i especialment el seu nucli central, el Parc Nacional de Sierra Nevada, és un espai d'alta muntanya amb un alt nivell de protecció en què la presència dels hostes definitius de T. gondii (gat) i N. caninum (gos) és escassa. Possiblement, aquesta sigui la principal raó que explicaria la manca de detecció d’aquests paràsits en les cabres salvatges del ENSN. A més, les condicions ambientals de l’alta muntanya redueixen la supervivència dels oocists d'aquests paràsits al medi, disminuint la seva possibilitat de transmissió. No obstant això, aquesta situació podria veure's alterada en el futur si l'activitat humana continua en augment, i amb ella augmentés també la presència de gats i gossos en els ecosistemes d'alta muntanya. D’altra banda, l’escalfament global del planeta està fent augmentar la temperatura i disminuint la cobertura de neu a Sierra Nevada, el què podria afavorir la supervivència de les formes infectives de T. gondii i N. caninum en aquest ecosistema de muntanya.

Així doncs, és recomanable continuar amb el monitoratge de T. gondii i N. caninum a Sierra Nevada com a part de la vigilància sanitària de la cabra salvatge, espècie útil com sentinella de salut ambiental, i per detectar canvis induïts per l'ésser humà en aquest ecosistema d'alta muntanya.