El professorat de la FTI enriqueix Sant Jordi amb les seves traduccions
A les tradicionals parades de Sant Jordi d’enguany s’hi podran trobar diverses traduccions, de llengües i cultures d’arreu, firmades per docents de la casa. La Facultat presenta tots els llibres que han traduït, una parada oberta al món de llibres de temàtiques diverses i interessants.
21/04/2021
La festa del llibre, la Diada de Sant Jordi, també és la festa de la Facultat. Per sort, tot i les incertes i les dificultats dels temps que corren, podem seguir celebrant Sant Jordi gaudint d’una bona lectura. La FTI vol presentar, en una parada virtual però oberta al món, les traduccions del seu professorat –gràcies a la professora Olga Torres, l’encarregada d’articular totes aquestes novetats literàries.
En aquest recull hi trobareu obres originalment escrites en llengües tan diferents com el rus i l’àrab, tant clàssics, com Tolstoi, com obres presents. La Facultat convida tothom a gaudir-ne i felicita els docents per totes les seves traduccions.
“La publicació de Matar el marit, l’any 1983, va provocar un escàndol sense precedents en l’àmbit de les lletres xineses. Li Ang es va basar en un fet real ocorregut al Shanghai dels anys 30, l’assassinat del marit per part d’una dona maltractada, tot extrapolant-lo al Taiwan rural, on s’hi practiquen càstigs inhumans a les dones adúlteres i on la llei la dicta la moral patriarcal confuciana.”
“La fascinació per les paraules, que venien d’un món que ella no coneixia però que li anaven dirigides i marcaven unes vetllades familiars embolcallades amb un halo de nostàlgia, va desvetllar en Mireille Gansel la necessitat de saber què hi havia exactament darrere de cada paraula precisa. En un món marcat per l’obligada diàspora familiar i la barreja d’idiomes producte d’una persecució ignominiosa, la poeta busca la seva llengua interior fent de la traducció una manera de viure, un camí de coneixement, de descobriment i de vida.”
“La vida de Kostas Kharitos i de la seva dona, l’Adrianí, a la Grècia de després de la gran crisi, gira entorn del seu net i els àpats familiars. Mentrestant, en Lambros Zisis, el comunista desencantat que administra un refugi per a persones sense sostre, planeja unes mobilitzacions per evidenciar l’oblit al qual la societat aboca els pobres, els arruïnats i els immigrants, però haurà de superar les tensions entre els diferents col·lectius i bregar amb les provocacions de l’extrema dreta.”
“El Rilke que ens parla des d’aquestes pàgines de bell antuvi no sembla encaixar gaire amb el poeta abrandat de Cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke, amb el literat solitari i hiperconscient de les Cartes a un poeta jove, amb l’escriptor torturat d’Els Quaderns de Malte Laurids Brigge o amb l’excels versificador dels Sonets a Orfeu i les Elegies de Duino, que són els llibres que més acollida han tingut entre nosaltres. Però es tracta d’una impressió enganyosa: qui es deixi portar sense prejudicis per la proposta un punt enjogassada de l’autor, arribarà al final d’aquest llibre amb la sensació d’haver assistit a una de les representacions més agudes, profundes i poètiques de la condició humana, que, lluny de ser una obra menor, mereix ser considerada una de les fites creatives d’aquest autor sublim que va ser Rainer Maria Rilke.”
«No es una novela, aún menos un poema y aún menos una crónica histórica»: así presentaba Lev N. Tolstói su monumental Guerra y paz, que, publicada por entregas en la revista El Mensajero Ruso entre 1865 y 1867 y en forma de libro en 1869, no dejó de causar desconcierto en su tiempo y luego, hasta nuestros días, apasionados intentos de definición. El propio autor decía que los libros más relevantes de la literatura rusa −como Almas muertas de Gógol y Memorias de la casa muerta de Dostoievski− se resistían a encajar en ningún género literario «europeo».
“Paul Hansen, porter d’un bloc de pisos, fa dos anys que compleix una condemna en una presó de Mont-real. Ell és el protagonista i narrador d’aquesta novel·la en què explica els fets que l’han portat a compartir una cel·la minúscula amb un motard empresonat per assassinat. Amb humor i emoció ens narra la seva infantesa al sud de França, fill d’un pastor danès i d’una mare atea recalcitrant, el seu viatge a Mont-real i els dies amb la Winona, la seva companya de l’ànima. La vida emotiva i novel·lesca d’un home amable que, entre França i el Canadà, perdrà tots els éssers estimats però mai la seva fe en la humanitat.”
“Pasaia Blues és una novel·la negra d’ambient portuari que captura la convulsa atmosfera del País Basc dels anys noranta. Una obra fascinant del reconegut escriptor Harkaitz Cano que narra la història entrellaçada d’uns personatges atrapats en el conflicte: Marta i Olatz, dues membres d’un comando amagades en un pis franc de Pasaia que reben la visita d’un tercer militant en fuga; César, un expert fisonomista que rastreja obsessivament rostres fitxats per la policia; i Roberto, un fosc comissari aficionat a les baralles de gossos que utilitza mètodes més que dubtosos per a obtenir informació. Amb aquest punt de partida, les pàgines d’aquesta novel·la farcida de referències musicals i cinematogràfiques ens endinsen en la psicologia de la història recent basca amb una galeria de miralls que reflexiona sobre identitats, política i violència.”
“Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.”
“Después de la segunda guerra de Irak, en el Bagdad todavía ocupado por las tropas estadounidenses, un trapero decide recolectar algunos de los restos humanos que encuentra esparcidos por las calles y formar con ellos un único cadáver al que poder dar sepultura. Pero, para su sorpresa, el cuerpo cobrará vida y pondrá patas arriba el día a día de una comunidad variopinta: una anciana que desde hace años espera el regreso de su hijo desaparecido en la guerra con Irán, un avaro hotelero que pretende hacerse con todos los edificios del barrio o un joven periodista que, mientras intenta olvidar a una mujer, irá tras la pista de esta singular
Claire, profesora divorciada de 48 años y madre de dos hijos, decide crear un perfil falso en una red social para controlar a Jo, hombre evasivo con el que mantiene una relación. En el mundo virtual, Claire se transforma en Clara, una chica de 24 años, soltera, joven y bonita, comenzando así un juego de seducción y doble identidad. La manipulación, lo imprevisto, el deseo, la mentira y la fatalidad desarrollan una trama en la que todo está mucho más interconectado de lo que a primera vista pudiera parecer.”
Desferres de les grans civilitzacions desaparegudes, el dandi, el flâneur, el mendicant o el drapaire, entre molts altres éssers marginals, són el corol·lari de la ciutat moderna. Volten pels carrers sense rumb ni finalitat, preferiblement de nit, en cerca de tot allò que els permeti ser lliures i gaudir de la felicitat i de l’ideal. Aquests poemes en prosa —que van ser publicats parcialment amb el títol de Le Spleen de Paris i que són també deutors del Gaspar de la Nit, d’Aloysius Bertrand, i del gran Edgar Allan Poe— constitueixen una prova manifesta de l’immens enginy de Baudelaire i evidencien alhora que la vida, ahir com avui, «és un formigueig de monstres innocents».
Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l’Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d’un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora.