El professor Joaquín Rodríguez parla sobre tecnologia i dinàmiques d’opressió

16/03/2020

Amb motiu del confinament pel COVID-19, la discjòquei Marikarmen Free ha començat una iniciativa anomenada #ConversacionesEnCuarentena a través d'Instagram en què, cada dia a les 19 hores, s’entrevista a una personalitat per abordar diferents temàtiques. 

El convidat d’ahir, diumenge 15 de març, va ser el professor Joaquín Rodríguez, un dels promotors a l’estat espanyol de la campanya Stop Killer Robots, que pretén prevenir la proliferació de sistemes d’armament autònoms letals. 

Durant la vídeoconferència, titulada “Tecnología y dinámicas de opresión, hacia la tercera revolución de la guerra”, Rodríguez va exposar els perills dels ‘robots assassins’, que són un tipus d’armes, desenvolupades a partir dels últims avenços en Intel·ligència Artificial, que poden eliminar objectius sense control humà significatiu i que “donen carta blanca als estats per cometre execucions extrajudicials”.  

Segons el docent, la utilització d’aquests tipus de sistemes d'armaments autònoms letals -en anglès, LAWS (Lethal Autonomous Weapons Systems)- en contextos d’ofensiva suposen la “tercera revolució en l’art de la guerra”, un nou escenari on els conflictes podrien arribar a ser “de gran escalabitat”.

El docent, que forma part del col·lectiu d’experts International Commitee for Robot Arms Control -juntament amb la professora Roser Martínez-, va donar alguns exemples de sistemes autònoms que ja s’estan utilitzant però que són concebuts per a la defensa, com la Cúpula de Ferro o la Iron Dome israeliana, els avions de combat Eurofighter Typhoon, o els avions supersònics Taranis de Gran Bretanya, considerats “una de les tecnologies més avançades” en l’actualitat.

Un dels principals objectius de la campanya preventiva Stop Killer Robots és aconseguir un tractat internacional que prohibeixi als estats la utilització d’aquest tipus d’armes, perquè posar fi a la vida d'una persona sense la falta de noció decisiva suposa un repte per al dret internacional. 

Conscienciar a l’opinió pública  

Una altra de les finalitats de la campanya preventiva Stop Killer Robots és fer partícip a la societat civil com a agent de canvi, informant sobre les conseqüències que poden implicar el desenvolupament dels sistemes d’armament autònoms letals i demanant la seva col·laboració perquè exigeixin als seus governs el cessament d’aquestes armes. 

El professor va explicar que una de les últimes accions que s'estan fent és contactar amb organitzacions i centres de recerca universitaris amb l'objectiu d'instar a la comunitat acadèmica i investigadora a comprometre's i a evitar que es portin a terme projectes de recerca d'Intel·ligència Artificial amb finalitats militars. 

Si bé la Intel·ligència Artificial pot aportar eines i solucions positives per a la societat, el professor va voler donar constància que encara hi ha molta feina per fer. Rodríguez va posar exemples com l’iBorderCntrl, un sistema pilot que controla l’accés a les fronteres d’Hongria i Grècia, i que s’ha criticat pel seu caràcter discriminatori.  

“El sistema determina si una persona té dret o no a un visat o a rebre asil”, continuava Joaquín Rodríguez, “però és capaç de discriminar igual que la voluntat humana”, també segons el color de pell. “La tecnologia no és neutra”, ja que la majoria dels programadors encara són homes blancs. “Tot això acabarà erosionant els drets humans fonamentals”, denunciava. 

Segons el professor, és important que la societat civil sigui conscient de les principals motivacions que hi ha darrere d’una guerra, entre les quals l’interès econòmic dels Estats hi té un gran pes. “L’espiral de la indústria armamentística és produir i vendre estoc d’armes”.   

Davant la pregunta de com contrarestar aquestes dinàmiques, Rodríguez va apuntar que “es lluita a través d’un major control sobre els nostres governants i exigint més transparència”.  

“Se’ns presenta un futur cada vegada més distòpic”, justificava Joaquín. Segons l’expert en filosofia de la ciència, l'ús de la tecnologia algorítmica farà que les respostes dels governs a crisis i conflictes siguin cada cop més autoritàries. De fet, segons el professor, la resposta de les autoritats davant la gestió del coronavirus “ens haurien de fer reflexionar”.