UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les àrees marines protegides són cada vegada més un espai on conflueixen activitats marítimes que sovint competeixen pels espais i els recursos naturals, per la qual cosa és necessària la cogestió d'aquestes activitats. Sobretot a la Mediterrània, que es troba entre les principals destinacions turístiques del món amb més de 300 milions de turistes internacionals a l'any. El que representa al voltant del 30% del nombre total de turistes al món. Malgrat les amenaces que aquesta afluència de visitants pot suposar als ecosistemes marins (realització d'activitats extractives insostenibles, contaminació, canvi climàtic), el mar es veu simplement com una oportunitat econòmica actualment en creixement. Els estudis que han abordat els conflictes que emergeixen en aquests espais disputats, s'han centrat sobretot en les seves implicacions ecològiques, i pocs ho fan des dels aspectes socials i culturals. Tot i que, es considera que són la principal causa de la manca d'entesa si no ho són del desencadenant d'hostilitats entre els usuaris de les àrees marines protegides, per tant, reduint-ne la seva eficàcia com a mesura per a la conservació.

Aquest estudi aborda els conflictes que es produeixen a les àrees marines de la Mediterrània entre la pesca recreativa, una de les activitats turístiques que més ingressos aporta i més ha crescut als darrers anys, i altres activitats marítimes com la pesca artesanal (professional) i el busseig. Per tal d'avaluar aquests conflictes es va realitzar una revisió exhaustiva de les publicacions científiques dins i fora del Mediterrani, que va incloure informes tècnics derivats de projectes de gestió marina. La literatura es va revisar d'acord amb unes preguntes qualitatives que van guiar el focus d'atenció. A més es van recollir qüestionaris als diferents gestors de les àrees marines protegides més emblemàtiques de la Mediterrània (Illes Medes, Cap de Creus, Cabo de Palos i Cabrera a Espanya; Côte Bleue, Egadi, Port Cros, Syros, Cerbère-Banyuls, Porquerolles, Cap d'Agde i Bonifacio a França, Torre Guaceto i Portofino a Itàlia, Institut de la República d'Eslovènia per a la Conservació de la Natura, Cape Greco a Xipre). I qüestionaris a l'associació europea de pescadors recreatius, i a científics.

Es va identificar el marc sociojurídic a partir del qual es construeix la concepció de la pesca recreativa, i en el que s'inscriu la reivindicació dels seus drets i usos sobre el medi. Com ara: la manca d'una regulació estàndard que reguli per igual la pesca recreativa i la pesca artesanal professional, l'absència d'una definició comuna de la pesca recreativa en l'àmbit europeu que descrigui les motivacions i finalitats de l'activitat, així com els aspectes tècnics que la identifiquen (per exemple, tipus d'arts de pesca). Finalment la diversitat de criteris a escala europea per a la concessió de llicències de pesca. L'estudi subratlla que la manca d'una institució social interlocutora i vertebradora de l'organització del col·lectiu de pescadors recreatius (a diferència de la pesca professional amb les Confraries a Espanya, Prud'homies a França i Fraglie a Italy), dificulta implementar sistemes de governança. I assenyala que cal avaluar la divergència de valors ambientals i culturals a través de l'òptica de l'ètica ambiental, per tal d'identificar amb precisió els interessos associats als valors creats pels diferents usuaris del mar. En aquest escenari, la conciliació dels interessos, sovint divergents, de les diferents activitats marítimes han de mantenir un equilibri entre els valors econòmics, socioculturals i ecològics per garantir l'accés i ús equitatiu i sostenible dels recursos.

L'estudi s'ha dut a terme en el marc del projecte Interreg Pharos4MPAs (Interreg Mediterranean 3MED17-3.2-M3-066), coordinat per WWF-França.