El desplaçament llarg a la feina pot repercutir en una major pressió temporal en la vida quotidiana
La manera en que les grans àrees metropolitanes europees han crescut en les darreres dècades, amb el conseqüent augment generalitzat de les distàncies entre les activitats quotidianes de la població, ha comportat que el temps dedicat diàriament a desplaçar-se sigui cada cop més rellevant. Aquesta situació és especialment interessant en contextos com el de la Regió Metropolitana de Barcelona, en la que la taca urbana tradicional s’ha vist superada amb l’aparició de noves morfologies, caracteritzades de forma creixent per una major segregació i una menor densitat construïda.
Aquestes dinàmiques expliquen que des d’àmbits com la geografia i els estudis urbans hagi aparegut de forma recent un interès en l’estudi de com aquestes afecten en la vida quotidiana de les persones. En aquest context, els investigadors Xavier Delclòs Alió i Carme Miralles Guasch, del Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) (Departament de Geografia), han portat a terme un estudi que explora les implicacions individuals de l’anomenat commuting intensiu (un desplaçament quotidià a la feina que implica una considerable inversió temporal) utilitzant la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona com a cas d’estudi.
Amb aquest objectiu els investigadors han combinat les dades recollides l’any 2015 a partir d’un innovador experiment de geolocalització individual mitjançant una app per a mòbils en el que varen participar més de 200 persones, juntament amb una segona fase d’entrevistes en profunditat amb un grup més reduït de voluntaris. Aquest disseny metodològic és el que en ciències socials es coneix com un mètode mixte, que permet explorar un fenomen des de múltiples dimensions.
Els resultats de l’estudi basat en l’app corroboren, en primer lloc, l’elevada inversió temporal de desplaçaments com els que tenen lloc per a accedir al Campus de Bellaterra, representant aquests de mitjana un 75% de tot el temps que els participants dediquen diàriament a desplaçar-se. L’anàlisi qualitativa revela de quina manera aquesta situació produeix en general una certa insatisfacció a nivell individual donada per una major dificultat en l’organització diària. Davant d’això, les persones entrevistades expliquen també quines són les estratègies que individualment s’escullen per a fer-hi front. Entre aquestes, no obstant, es detecta que la possibilitat de dur a terme la resta dels seus desplaçaments quotidians en entorns de proximitat es valora positivament.
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Delclòs-Alió, X., & Miralles-Guasch, C. (2017). Suburban travelers pressed for time: Exploring the temporal implications of metropolitan commuting in Barcelona. Journal of Transport Geography, 65(July), 165–174. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2017.10.016