UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els gossos de raça shar-pei tenen característiques úniques. Es van originar al sud dela Xina fa més de dos mil anys, amb la dinastia Han, com a gossos de guarda i de pastura. Van estar molt a prop de la desaparició, després de la revolució comunista de Mao Tse-Tung, però un criador de Hong Kong, Matgo-Law, va enviar, a principis dels anys 70, els últims exemplars reproductors als Estats Units, i allà es va iniciar la recuperació d'aquesta raça, considerada com la més rara del món.

La raça es va fer popular a Europa i als Estats Units a partir dels anys 90. Al llarg de la seva recuperació, les arrugues característiques dels antics shar-peis es van potenciar i van aparèixer individus amb un engrossiment cutani important i amb múltiples plecs. Aquest augment del gruix de la pell i la formació excessiva d'arrugues constitueixen una malaltia denominada mucinosi cutània hereditària, caracteritzada per una acumulació de material mucinós a la pell. Fins ara, es desconeixia el mecanisme que conduïa a aquest dipòsit.

Un equip d'investigadors de la UAB, dirigit pel professors Lluís Ferrer i Anna Bassols, ha descobert els mecanismes d'aquesta malaltia. La mucinosi dels shar-peis és deguda a una acumulació d'àcid hialurònic (un dels components principals de la substància que omple l'espai entre les cèl·lules d'un teixit) en les estructures cutànies, que provoca també que aquests animals presentin nivells elevats d'àcid hialurònic a la sang. Investigacions dutes a terme amb cultius de cèl·lules (fibroblasts) aïllades de la pell de shar-peis han permès demostrar que la síntesi de l'àcid hialurònic es produeix en quantitats anormalment elevades, a causa d'un excés en l'activitat (sobreexpressió) de l'enzim HAS2, un dels tres enzims responsables de la síntesi de l'àcid en mamífers. Ara, els investigadors treballen en la localització precisa de la mutació genètica responsable d'aquesta alteració metabòlica, en col·laboració amb els investigadors Armand Sánchez i Olga Francino, del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, juntament amb els investigadors de la Universitat de Uppsala (Suècia) Mia Olson i Kerstin Lindblah-Tod.

Els resultats tenen moltes aplicacions pràctiques. La raça shar-pei, a causa de l'elevada consanguinitat, presenta nombroses malalties, moltes de les quals són hereditàries. El coneixement de les bases genètiques i hereditàries de la mucinosi permetrà dissenyar programes de reproducció orientats a millorar la salut dels animals. A més, aquesta raça és un model molt valuós per a l'estudi de malalties humanes, com la febre mediterrània o les mucinosis hereditàries, per la qual cosa la recerca pot tenir aplicacions en la lluita contra aquestes malalties. D'altra banda, conèixer els mecanismes moleculars de la mucinosi ajudarà a entendre millor la biologia del teixit que envolta les cèl·lules, la matriu extracel·lular, i a comprendre processos com el reconeixement entre les cèl·lules i l'envelliment.

En la recerca han participat els investigadors del Departament de Medicina i de Cirurgia Animals i del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB Lluís Ferrer, Giordana Zanna, Dolors Fondevila,  Anna Bassols i Maria José Docampo. Els resultats de la investigació han estat publicats a les revistes Veterinary Dermatology i Journal of Heredity i es presentaran al congrés mundial de dermatologia veterinària World Congress of Veterinary Dermatology WCVD6, que tindrà lloc a partir del proper dia 19 de novembre a Hong Kong.