UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La llei i els instruments de gestió del poder, institucionalitzats, són eines que incorporen una ètica determinada (valors, drets, normes, etc.), resultat d'un procés històric. La seva anàlisi permet explorar els mecanismes que condueixen als espais marginats, com succeeix al conjunt de ciutats del món, on s'hi reflecteixen les desigualtats característiques del règim econòmic capitalista. L'anàlisi crítica de l'urbanisme, com a instrument de gestió de l'activitat política, econòmica i social amb incidència espacial, és un camp de treball que permet aportar contingut a la geografia crítica.
 
Prenent de referència un marc conceptual on s'articula una crítica a l'economia política de l'urbanisme, que abasta l'espai ideològic del debat il·lustrat del segle XVIII fins al segle XXI, la crítica a la marginació espacial observable des de Sant Andreu de Palomar trasllada l'atenció al patró global d'aquest procés. En aquesta línia, s'analitza com s'institueix un espai desigual per la competència pel dret a l'ús de l'espai, basat en el dret al valor afegit privatiu com a idea urbanitzadora que s'edifica al segle XIX, que dóna com a resultat el dret a una plusvàlua urbanística privativa que participa activament del procés acumulatiu del capitalisme. Dins les solucions espacials que ofereix, seguint el plantejament de Harvey, es troba el cas de Sant Andreu en el marc espacial de la metròpoli barcelonina. Traslladant l'anàlisi a un espai més ampli, seguint el plantejament de Marx, la urbanització marginal que s'hi observa és una determinada manifestació d'un problema global.
 
Com a resultat de l'exploració realitzada, es ressalta la necessitat d'ampliar la crítica a la ciutat creada, a Barcelona i arreu, des dels àmbits acadèmic, polític i econòmic, i la debilitat d'un règim, que anomenem capitalista, que obstaculitza la integració de drets universals en els tractats comercials internacionals i, per tant, en les constitucions modernes. La igualtat dels drets socials i biològics, a escala global, no és possible amb una economia de mercat que prioritza els drets privatius als col·lectius i que, a la pràctica, impulsa una marginació sistèmica i la sobreexplotació irracional dels recursos i les societats humanes. Aquest procés, que fomenta l'acumulació desigual de les plusvàlues, es troba intrínsecament vinculat al creixement intensiu i exponencial de l'espai urbanitzat, a la creixent contaminació associada i a la inestabilitat urbana, geopolítica i econòmica que promou el mercat mundial capitalista.
 
La llei general de l'acumulació capitalista que descriu Marx explica i prediu aquest procés. Tanmateix, per traslladar l'atenció al camp de l'urbanisme, en aquesta tesi s'identifica com la llei de la plusvàlua urbanitzadora. És la mateixa llei, la llei general de la reproducció i l'acumulació de plusvàlues privatives d'un règim econòmic, que és hereu d'una competència històrica entre capitals que té per finalitat última i principal la colonització del món. L'urbanisme, a ciutats com Barcelona o equivalents, tot i incorporar una funció social, hi participa activament.