Continuarem essent una línia curta i invariable?

08/01/2021

La situació epidèmica no afluixa, per desgràcia. Hi ha indecisió -si no contradicció- en l’establiment de mesures. Els responsables sanitaris, a peu d’obra, reclamen més contundència; els responsables polítics, a peu d’eleccions, intenten mantenir el difícil equilibri del funàmbul a la corda fluixa. Mig preservada l’economia nadalenca -gairebé a desgrat de tothom-, i mig assegurat el confort emocional nadalenc -amb la responsabilitat de gairebé de tothom-, ens plantem en un gener que ens auguren catastròfic. I anem endavant i enrere com una llançadora.

Hi ha, però, uns telers amb la llançadora força aturada; no se’n sent la remor. El ministre d’Universitats del Govern d’Espanya (i d.h.c. de la UAB) desaparegut de l’espai públic; bé, no del tot, perquè en podem llegir quinzenalment a La Vanguardia reflexions interessantíssimes, relacionades amb el seu àmbit d’expertesa científica: la societat de la informació. El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, amb poca activitat pel que fa a la segona part del seu negociat. És eloqüent repassar les notes de premsa generades per Universitats i Recerca en el darrer mes: entre altres, el nomenament del Dr. Guàrdia com a rector de la UB; els 16,5M d’euros addicionals per fer front a les despeses extraordinàries derivades de la Covid-19; els 2M d’euros destinats a la construcció d’un nou edifici d’estudis en CC de la Salut (Igualada-UdL); l’assistència del Secretari d’Universitats i Recerca a la presentació de dos informes de l’ACUP (que és una associació nascuda i que treballa per iniciativa exclusiva de les universitats públiques); el naixement de “Barcelona Hub d’Art, Ciència i Tecnologia”, iniciativa impulsada amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona (i participada per la UOC, la UPC, entre altres centres de recerca). També és eloqüent repassar les notes de premsa del Departament, en general: activació dels ajuts directes a l’activitat econòmica del Ripollès i la Cerdanya; renovació del contracte per organitzar el GP de F-1 de Catalunya; funcionalitat de l’aeroport d’Alguaire; convocatòries d’ajuts per al sector de les fires d’atraccions, revetlles i festes, al sector de la restauració, estètica i centres comercials; subvencions a les cambres de comerç pels efectes COVID-19. I “una” notícia (llargament esperada), aquesta sí, relacionada directament amb la tasca docent universitària: l’accés preferent per a determinats títols de grau a les especialitats en llengua del MU en Formació del Professorat d’ES. Es també instructiu llegir el balanç del Departament d'Empresa i Coneixement entre els mesos de setembre i desembre de 2020.

Una altra constant des de mitjan octubre. En la RESOLUCIÓ SLT/1/2021 del Departament de Salut (04/01/21), l’activitat universitària -que afecta aproximadament a un 40% de la població entre els 18 i els 24 anys- continua essent resumida en una línia invariable: “En l’àmbit de les universitats catalanes, tota la docència ha de ser virtual i només es mantenen com a excepció les pràctiques i les avaluacions, en què s’han d’extremar les mesures de protecció”. En tots els àmbits, la situació ha anat variant, endavant i enrere, però variant; a la universitat, ni un mil·límetre. Bé, veurem l’impacte que tindrà en el Departament la sol·licitud de les associacions d’estudiants quant a la presencialitat a les proves avaluatives.

Abans de les festes de Nadal, rectors i rectora (el nostre hi va tenir un lideratge important) van aconseguir l’OK de Salut per contemplar l’augment de la presencialitat, “quan les condicions ho permetin”. Temo que aquest ‘quan’ serà llarg; de moment pinten bastos. I, sobre tot, temo qui decidirà que podem tornar “una miqueta”. ¿Els mateixos que han decidit que les llibreries, els caps de setmana, aparentment amaguen perills que no amaguen les perruqueries o les estacions d’esquí? És que potser algú s’ha adonat que es llegeix més des que estem confinats? O potser ho decidirà qui impedeix que els usuraris comarcals dels equipaments culturals barcelonins en facin ús, encara que només sigui entre setmana i en un parell d’hores vespertines? Teatres, auditoris, sales de concerts deuen estar fins al capdamunt d’expedir i retornar entrades. Com deia R. Muti en el concert de Cap d’Any, la música, la cultura no són el problema, ara són ‘una’ de les solucions. Potser en un primer moment de desconcert, ignorància i greu col·lapse, va ser oportú i necessari deixar de banda la cultura, o reduïda a l’espai íntim. Ara no!

Si cal una mesura de xoc immediat i contundent, siguem valents. Confinem tothom i tanquem-ho tot, durant un temps determinat, com ho vam fer el mes de març i com ho han fet aquests dies Itàlia, el Regne Unit o Alemanya. Si no podem “perquè no som un país ric”, que s’apliquin les mesures amb criteris que la ciutadania pugui entendre, a més d’acceptar i complir; i sobretot en funció de la lògica i no pas de la pressió.

Per acabar, us informo que el dia 10 de desembre vaig dirigir-me directament a l’Honorable Conseller amb còpia al rector, manifestant-li la preocupació existent a les Facultats d’Humanitats i Ciències Socials de la nostra universitat, per l’absència total i continuada de presencialitat docent. No he tingut resposta definitiva. El dia 17 l’Oficina de la Secretaria del Gabinet del Conseller va ajornar ‘sine die’ la resposta dient-me que “degut a la seva [del conseller] atapeïda agenda i el volum de correspondència que rep […] en ben (sic) breu en rebrà la resposta. Comentar-li (sic) que el conseller prèviament parlarà amb el Rector […] el proper dimecres dia 23 de desembre”.

Un degà al voral, tot esperant Godot, “pas ce soir, mais sûrement demain”.

Joan Carbonell Manils

Degà

Facultat de Filosofia i Lletres

Universitat Autònoma de Barcelona