UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En l'actualitat, l'escalfament global és una de les majors amenaces a què s'enfronta la humanitat, circumstància recolzada per una quantitat aclaparadora d'evidències científiques: el 2012 va ser el novè any més càlid des que el 1880 van començar a registrar les temperatures, la capa de gel de Groenlàndia es va fondre a una velocitat sense precedents durant el juliol de 2012, el maig de 2013 les concentracions mitjanes diàries de CO₂ atmosfèric va aconseguir el llindar dels 400 ppm a Mauna Loa per primera vegada en els últims 3 milions d'anys. En aquest context climàtic resulta doncs essencial estudiar i conèixer la variabilitat climàtica del passat per millorar la nostra comprensió del canvi climàtic present, predir les futures respostes del nostre planeta i modelar els seus possibles escenaris climàtics.

Amb aquests objectius, s'han definit com a punts de referència dos períodes de temps d'entre els últims mil anys caracteritzats per canvis climàtics significatius atribuïbles al forçament climàtic natural i, fins a cert punt, l'activitat humana: l'anomenada Anomalia Climàtica Medieval, un període càlid esdevingut en l'Hemisferi Nord durant diverses centúries (800-1300 dC), amb sequeres perllongades a Amèrica del Nord i a la regió de la Mediterrània, i que es considera un anàleg recent "natural" de l'actual escalfament global causa de l'efecte hivernacle. I l'anomenada Petita Edat de Gel (1300-1850 dC), caracteritzada per condicions fredes, en què es van assolir les temperatures més baixes i les majors extensions de gel continental i oceànic des de l'última era glacial.

Per identificar aquestes variacions climàtiques s'han estudiat registres de sediment marí procedents de la conca d'Alborán a la mar Mediterrània, localització que resulta d'alt interès científic per les seves excepcionals característiques geogràfiques, morfològiques, històriques i climàtiques, que fan que aquesta regió sigui especialment sensible al forçament climàtic i antròpic. Aquests registres marins han permès realitzar una exhaustiva reconstrucció de la resposta del clima durant l'últim mil·lenni. Els resultats obtinguts procedeixen de la combinació de diferents anàlisis, a saber: molècules orgàniques (biomarcadors), composició química i mineralògica del sediment i anàlisi sedimentològics.

En particular, el registre de biomarcadors ha revelat un descens gradual de la temperatura superficial de l'aigua del mar al voltant de 1.5-2 º C per al període que hi ha entre la Anomalia Climàtica Medieval i la Petita Edat de Gel. Un descens ràpidament recuperat durant la segona meitat del segle XX, quan les temperatures es van incrementar al voltant de 0.5-1.8 º C.

El registre inorgànic ha permès caracteritzar la Anomalia Climàtica Medieval i la segona meitat del segle XX com períodes majorment àrids, predominant, per contra, les condicions humides durant la Petita Edat de Gel i l'Era Industrial. Aquestes fluctuacions a escala centenària van ser promogudes per variacions en la irradiació solar (més intensa durant temps medievals i menys durant la Petita Edat de Gel) i la modulació de la NAO a la regió Mediterrània.

La NAO alterna entre una fase positiva, caracteritzada per vents més intensos de l'oest, que transporten les tempestes cap al nord d'Europa, del que resulten hiverns àrids a la regió Mediterrània i del nord d'Àfrica durant la Anomalia Climàtica Medieval, i una fase negativa associada a condicions oposades durant la Petita Edat de Gel. De la mateixa manera, s'ha evidenciat certa contribució antròpica en aquesta regió a causa d'un increment sense precedents de les temperatures durant la segona meitat del segle XX.