UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Cada vegada més, el compostatge està esdevenint una forma de tractament de residus orgànics sostenible, econòmica i amb un profit evident en forma de compost. El compostatge es pot definir com el tractament biològic en estat sòlid de residus orgànics de cara a la producció de compost, un producte estable, lliure de patògens i que es pot usar com adob orgànic i ecològic.

Tot i que el compostatge es pot aplicar a tota mena de residus, a Catalunya està imposant-se com a sistema de tractament per als residus orgànics generats a les llars, especialment les restes de menjar conegudes habitualment com a FORM (Fracció Orgànica de Residus Municipals) i que es recullen utilitzant diversos sistemes com el porta a porta, el contenidor marró, etc.

En l’article de revisió publicat pel Grup de Recerca en Compostatge (www.gicom.cat) de la UAB es fa un recull tècnic de la situació actual del compostatge i dels reptes més importants que ha d’afrontar, sempre centrat en residus generats a les llars. Dins d’aquests aspectes cal destacar que es tracta d’una tecnologia consolidada Europa, amb força sistemes de tractament vàlids per a obtenir un bon compost, fet que fa que l’ús d’aquesta tecnologia es vagi ampliant en els darrers anys.

Tanmateix, el compostatge té inherentment alguns aspectes que necessiten més investigació i tecnologia per tal de convertir-lo en una eina més robusta i acceptada per la societat. Entre ells, es destaquen:

- La qualitat dels residus d’entrada: és evident que encara falta una part important de sensibilització ambiental per evitar que certs materials no orgànics (impropis) es barregin amb el material de la cuina o els jardins particulars.
- La qualitat del compost: es necessiten eines estandarditzades a nivell europeu per establir cànons de qualitat i poder realitzar bones estratègies de màrqueting
- Olors: el compostatge es troba en la llista negra d’operacions que provoquen problemes de males olors. Alguns d’aquest episodis no tenen cap tipus d’emparament legal, que seria beneficiós per al generador i el receptor d’aquestes olors. Cal una normativa clara en aquest sentit.
- En el marc més científic, és evident que al compostatge li calen: determinació de les poblacions microbiològiques existents en el procés i una clara definició de la utilitat del compost en altres àmbits, entre els quals trobem un gran punt de recerca i transferència tecnològica com la bioremediació de sòls contaminats.

En conclusió, el compostatge com a eina de tractament dels residus orgànics generats a les llars és una eina robusta i ambientalment sostenible, però és evident que encara necessita de certs esforços per arribar a la seva consideració i acceptació en el nou marc del tractament dels residus.