Com s'ha gestionat la diversitat poblacional arran la immigració i la crisi econòmica?
El volum s’organitza en tres parts complementàries, tant temàticament com metodològicament.
En la primera, Anàlisi Demoespacial, s’analitza de forma sistemàtica la relació entre la distribució territorial i la diversitat, acabant amb molts dels mites sobre la creació i l’existència de guetos, i establint per primer cop una mesura empírica de la diversitat a Espanya, a partir de la mínima escala geogràfica: la secció censal. Els investigadors Juan Galeano (CED) i Albert Sabater (Universitat de St. Andrews), presenten una àmplia panoràmica sobre els efectes de les migracions a les pautes de concentració territorial i la segregació residencial, realitzat per a tots els municipis espanyols, a nivell de secció censal, essent el primer cop que es porta a termini una anàlisi d’aquesta exhaustivitat. Al segon capítol, Juan Galeano i Jordi Bayona (CED) aborden la mesura de la diversitat a les sis àrees metropolitanes més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, per examinar la seva evolució temporal tenint en compte l’efecte de la crisi econòmica.
En la segona part, Pràctiques i discursos, centrada en la gestió municipal de la diversitat, es trobarà un primer capítol, realitzat per Rocío Treviño (CED) i Amparo González-Ferrer (CSIC), on es presenten els resultats d’una enquesta on-line, única en el seu gènere, realitzada durant l’any 2013 als tècnics municipals responsables de l’àrea d’immigració de les Comunitats Autònomes de Madrid, Andalusia i Catalunya, en la què s’estudia l’impacte de la crisi sobre la praxi de la política municipal en matèria de migracions i se subratllen alguns aspectes diferencials en els models de gestió autonòmics. Al segon i tercer capítols d’aquest apartat, Xiana Bueno (Universitat de Harvard) i Andreu Domingo (CED), a través d’una anàlisi qualitativa de 64 entrevistes realitzades a tècnics municipals de gestió de les migracions (10 d’aquestes a polítics), estableixen també, per primer cop, quin és el discurs específic sobre la gestió i la diversitat dels tècnics encarregats de desenvolupar les polítiques municipals inspirades en el marc normatiu de la interculturalitat, com ha afectat la crisi econòmica a la seva reformulació, aplicació i perspectives de futur i les contradiccions que aquesta tasca comporta.
Per últim, en la tercera part, Laboratori Sociodemogràfic, es tracten diversos estudis de cas per ampliar l’òptica sobre la diversitat i testar grups i escales territorials diferents. Així, en el primer Pau Miret i Rocío Treviño (CED), analitzen l’impacte de la immigració internacional en la diversificació de les llars a Espanya, així com la vulnerabilitat causada per la crisi de les llars on resideixen els immigrats. Jordi Bayona i Hicham Acheback (CED), examinen la diversitat i la concentració territorial de la població marroquina a Espanya, mentre que, en el darrer estudi de cas, Nachatter Singh Garha, Andreu Domingo (CED) i Ana María López Sala (CSIC), estudien i comparen la situació de segregació i diversitat de la població Sudasiàtica (pakistaní, índia i bangladeshí) resident a Madrid i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Referències
Andreu Domingo. Inmigración y diversidad en España. Crisis económica y gestión municipal. Icaria editorial. 2016, 240 páginas.