UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La recerca en comunicació busca comprendre les respostes de les audiències a l'entreteniment i, en particular, les seves gratificacions. La gratificació més estudiada és el gaudi, una resposta positiva, hedònica, fonamental per a l'entreteniment. Però, no tot l'entreteniment és plaent. Hi ha pel·lícules tristes sobre assumptes desagradables i que agraden a les audiències. Amb elles, els espectadors obtenen gratificacions que són mescles de cognicions i afectes negatius.

L'apreciació és una d'aquestes respostes. És una gratificació menys immediata i més reflexiva, producte de les impressions, els pensaments o reflexions, el suspens i el propi gaudi experimentats amb els drames (Oliver i Bartsch, 2010). L'apreciació és un entreteniment significatiu, que explica que una experiència mediàtica negativa, essencialment trista, generi la idea que s'ha crescut, s'ha trobat una veritat o s'ha comprès algun aspecte de la vida.

Els anteriors coneixements són sobre adults. No obstant això, conèixer les respostes dels adolescents, grans consumidors d'entreteniment, és necessari. Per això, el nostre estudi, emmarcat en un projecte europeu sobre alfabetització cinematogràfica d'adolescents, es fa dues preguntes: 1) És el concepte d'apreciació, tal com el defineixen Oliver i Bartsch (2010), adequat per a mesurar les respostes dels adolescents a drames?; i 2) L'apreciació dels adolescents depèn del context cultural en què viuen?

Conseqüentment, vam conduir un estudi amb 310 adolescents de tres països (42 alemanys, 55 espanyols i 213 italians).  Els joves van veure un drama sobre immigrants indocumentats i després van emplenar un qüestionari d'apreciació adaptat per a ells.

Els resultats ens indiquen que l'apreciació dels adolescents pot ser entesa mitjançant les mateixes quatre dimensions que la defineixen per a les persones adultes. Els joves aprecien un drama quan els provoca pensar, sentir suspens, els impressiona i els diverteix.

No obstant això, hi ha diferències en el pes d'algunes d'aquestes dimensions, segons el seu context cultural: tots els joves tenen respostes equivalents sobre el seu gaudi i sobre la impressió causada pel drama, però difereixen sobre el suspens que els provoca i sobre la seva capacitat de provocar pensaments o reflexions en funció del país en què viuen.

Aquestes semblances i diferències en les respostes dels adolescents es produirien per dues raons essencials. Podrien ser conseqüència de la lleugera diferència d'edats dels adolescents de la mostra. Els espanyols eren més joves que els alemanys i els italians. Segons la psicologia evolutiva, la capacitat d'abstracció es desenvolupa amb l'edat. L'altra possibilitat és que les diferències siguin per l'adaptació idiomàtica del qüestionari.

En qualsevol cas, aquest estudi avança en el mesurament dels factors de l'apreciació en adolescents i la seva formulació conceptual. Revela que alguns d'aquests factors són comuns entre adolescents i adults (gaudi i impressió duradora), mentre que uns altres necessiten ser reconsiderats. Però encara més, els nostres resultats encoratgen futures recerques a comprendre més les gratificacions dels adolescents durant el consum de les pel·lícules de diferents gèneres. La proliferació de l'oferta mediàtica fa que aquests coneixements siguin essencials.