UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El canvi climàtic està afectant i afectarà cada vegada més tots els ecosistemes de la Terra. Els boscos no en són una excepció.  En moltes regions, i especialment a casa nostra, els efectes del canvi climàtic sobre els boscos seran a través d’una disminució en la disponibilitat d’aigua, causada tant per l’augment de les temperatures (i per tant de la demanda evaporativa de l’atmosfera) com per una disminució de les precipitacions. Els efectes de la sequera són ja palesos en molts boscos, i en general es manifesten amb un augment en les taxes de mortalitat. Un dels grans problemes que té actualment la recerca en aquest àmbit és predir aquests episodis de mortalitat de la manera més acurada possible, de manera que sigui possible determinar quins boscos seran més afectats i en quin moment. Malauradament, el mecanisme fisiològic que causa la mortalitat induïda per sequera en arbres encara no es coneix amb precisió, la qual cosa dificulta enormement la modelització del procés. El que sí sabem és que el procés de mort d’un arbre és sovint lent i ve precedit per un període de debilitament que pot durar anys.

La fusta s’acumula al tronc dels arbres des del seu naixement i aporta un arxiu històric del seu estat que ens pot ajudar a predir-ne la mortalitat. Els ritmes de creixement queden enregistrats als anells anuals que es formen a la fusta de moltes espècies i que reflecteixen l’alternança d’estacions propícies per al creixement (especialment la primavera) amb altres que no ho són (l’hivern i, en menor mesura, l’estiu). En dos treballs recents hem comparat els anells de creixement d’arbres que han mort amb els d’individus que han sobreviscut a una determinada sequera, per veure fins a quin punt els patrons de creixement històric ens poden ajudar a predir la mortalitat. En el primer dels treballs comparem diverses metodologies i proposem un protocol per testar estadísticament aquesta relació entre creixement i mortalitat.

En un segon treball, més ambiciós, reunim una base de dades global amb informació de 2970 arbres morts i 4224 arbres vius, mostrejats a 190 localitats i pertanyents a 36 especies. Per a cada episodi de mortalitat representat a la base de dades estudiem el creixement dels arbres que hi van sucumbir en relació al dels arbres supervivents. Així, podem establir que en la immensa majoria dels casos (84%) el creixement dels arbres que van acabar morint era inferior al dels arbres supervivents en el període immediatament anterior a la mort. Aquest període de decaïment és sorprenentment llarg (20 anys de mediana) i depèn de l’espècie i dels factor associats a la mortalitat. Els decaïments més ràpids estan associats a planifolis (en contraposició a la dinàmica lenta de les coníferes) i a episodis en els quals la sequera es veu acompanyada de plagues forestals, les quals semblen accelerar la mort de manera considerable.

El fet que els patrons de creixement permetin caracteritzar els arbres que estan ‘a punt’ de morir ens permet desenvolupar índexs que ens permetin predir, potencialment amb anys d’antelació, quines poblacions o quins individus concrets tenen més risc de patir episodis de mortalitat en el futur.

_{Imatge de dos pins rojos (Pinus sylvestris) a Guisachan, Escòcia; un dels quals està mort (dreta) mentre l’altre sembla en perfecte estat de salut. Les fotografies de testimonis de fusta a la part inferior il·lustren els patrons de creixement típics d’un arbre viu (esquerra) i els d’un arbre mort (dreta), caracteritzat per anells més estrets.}