UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La mar Mediterrània és un mar relativament petit i tancat. Això el fa particular per les seves característiques oceanogràfiques i climàtiques, que impliquen una gran heterogeneïtat d’ecosistemes i  biodiversitat endèmica. Tot i així, hi ha pocs estudis que comparin els patrons de distribució dels organismes marins bentònics al llarg de l’eix Atlàntic-Mediterrani ibèric.
 
Les aranyes de mar o picnogònids són uns artròpodes marins cosmopolites, que habiten des de les aigües més tropicals a les polars, en aigües someres i fins a grans profunditats. Constitueixen un clar exemple d’endemicitat i diversitat, i es consideren un bon model per a l’estudi de patrons biogeogràfics.
 
En aquest estudi s’han analitzat les 65 espècies de picnogònids presents en les aigües ibèriques (17.762 espècimens) en 343 localitats diferents, utilitzant eines de GIS. Dues espècies, Achelia echinata i Ammothella longipes són, amb diferència, les més freqüents i abundants. La corba d’acumulació d’espècies indica que, si s’augmenta l’esforç de mostreig, augmentaria la biodiversitat de les aigües ibèriques.


Figura 1: A) Litoral català de la mar Mediterrània. C) i D) esforç de mostreig i riquesa d’espècies de picnogònids ibèrics.
 
Així mateix, les anàlisi conclouen que la regió mediterrània és més rica en diversitat de picnogònids que no pas l’atlàntica. Per altra banda, l’estret de Gibraltar i l’adjacent mar d’Alboran resulten ser les àrees més riques, atès que poden actuar com a tampó entre les aigües atlàntiques i mediterrànies, presentant espècies d’ambdues regions. L’estudi també conclou que existeix un gran desconeixement pel que fa la biodiversitat marina profunda en aigües ibèriques, i recomana que és urgent i necessari un major coneixement d’aquest fràgil ecosistema, en especial, a la vessant Mediterrània.