UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

D’entre les més de 100 espècies descrites de micobacteris hi ha importants patògens humans com els agents causants de la tuberculosi  i de la lepra (Mycobacterium leprae). Altres espècies són patògens oportunistes, que afecten a persones debilitades per malnutrició o per malalties o tractaments debilitants. Un dels micobacteris oportunistes més importants és M. abscessus que pot produir en humans una tuberculosi clínicament indistingible de la causada per MTB.

Pel bon tractament de les malalties infeccioses, és essencial fer una identificació correcte de l’agent infecciós per instaurar el tractament farmacològic adequat. En el cas dels micobacteris, un primer pas en el protocol d’identificació es observar com s’agrupen els bacils quan creixen en un cultiu líquid. L’observació d’una agrupació que recorda una corda o una serp s’ha relacionat tradicionalment amb MTB. No obstant s’ha descrit, en la literatura especialitzada, la formació de cordes en altres espècies de micobacteris oportunistes. Però, la creença de que les cordes només les formen MTB està tan arrelada en els microbiòlegs clínics, que les cordes dels micobacteris oportunistes s’anomenen pseudocordes o simplement agrupacions irregulars.

En les cordes verdaderes, els bacils es disposen un al costat del altre seguin l’eix longitudinal de la corda (veure Figura) i en les pseudocordes els bacils s’agrupen sense una orientació determinada. Realment la microscòpia òptica no té prou resolució com per diferenciar entre cordes verdaderes i pseudocordes.

En aquest article, s’ha dissenyat un experiment senzill i efectiu emprant la microscòpia electrònica de rastreig per posar de relleu la formació de cordes verdaderes en dues soques de M. abscessus (“390R” i “390V”). A la figura es poden observar aquestes dues soques formadores de cordes similars a les formades pel control positiu “M. bovis BCG japan” (una soca de M. bovis que forma cordes). Per un altre banda, la soca de M. abscessus (“390S”) no formadora de cordes no forma cap estructura ordenada. Concloem que, aplicant la microscòpia electrònica a l'estudi de les cordes en M. abscessus es pot afirmar, sense ambigüitats, que algunes soques d’aquest patogen també formen cordes.


Observació a mitjà (filera de dalt; la barra correspon a 7,5 µm) i alt augment (filera de baix; la barra correspon a 1,9 µm) de les cordes a dues soques de Mycobacterium abscessus ("390R" y "390V") i a una soca de Mycobacterium bovis ("BCG Japan"). Com a control negatiu vam emprar una soca de M. abscessus ("390S") que no forma cordes.

Les repercussions del nostre estudi amb unes imatges tan concloents que deixen clar que les cordes no són exclusives de MTB tenen una important implicació en la microbiologia clínica dels països mes pobres. En els països desenvolupats s’utilitzen una sèrie d’eines genètiques que permeten identificar sense cap dubte els MTB. Però en països en els que no disposen de recursos econòmics per aplicar aquestes eines, l’observació de cordes es considera suficient per identificar els MTB i instaurar un tractament antituberculós. Els nostres resultats són un toc d’atenció en el context d’aquests laboratoris per a que tinguin en conte que algunes soques de M. abscessus, no sensibles als fàrmacs antituberculosos, també formen cordes i que, per tant, es poden produir errors en la identificació i en el tractament d’aquests patògens.