UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’eradicació de la pobresa continua essent un dels reptes més grans al que s’enfronten les societats d’arreu del món. Durant molt de temps, la pobresa ha estat estudiada en base a la distribució d’ingressos: quan aquests són inferiors (respectivament, superiors) a un determinat llindar –conegut com el “llindar de la pobresa”– els individus corresponents són identificats com a “pobres” (respectivament, “no pobres”). Arran dels treballs del Nobel d’Economia Amartya Sen, aquesta visió monetària de la pobresa ha estat gradualment expandida per incloure altres dimensions rellevants per al benestar de les persones, com ara l’educació o la salut.
 
Actualment, la conceptualització i mesura de l’anomenada “pobresa multidimensional” constitueixen una ambiciosa àrea de recerca amb enormes implicacions per a la qualitat de vida de milions de persones. Aquesta recerca resulta particularment pertinent en un moment en  què institucions internacionals com la Comissió Europea o les Nacions Unides estan implementant la perspectiva multidimensional per a complementar les mesures tradicionals de pobresa basades en la distribució d’ingressos. A més, en un context on la data per al compliment dels anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni s’acosta ràpidament, acadèmics d’arreu del món estan immersos en un intens debat respecte quin és l’indicador més adequat per guiar les polítiques d’eradicació de la pobresa en l’agenda global del desenvolupament post-2015. En aquest article es plantegen diverses qüestions metodològiques relacionades amb la mesura de la pobresa multidimensional amb l’objectiu d’informar, guiar i enriquir aquests debats.
 
Una de les pedres angulars en què es basen les mesures tradicionals de pobresa és l’anomenada propietat d’“Enfocament”. Segons aquesta propietat, una mesura de pobresa no hauria de ser sensible als canvis en la distribució dels ingressos per sobre del llindar de la pobresa. Quan hom intenta estendre aquesta propietat al context multidimensional existeixen diverses alternatives. La versió “forta” d’aquesta propietat imposa que les mesures multidimensionals de pobresa haurien de ser insensibles a qualsevol canvi que es produeixi per sobre dels diferents llindars de pobresa (independentment de si els individus corresponents han estat classificats com a “pobres” o no). D’altra banda, la versió “feble” de la mateixa només requereix que les mesures de pobresa haurien de ser insensibles als canvis en la distribució d’atributs entre els individus que han estat identificats com a “no pobres”.
 
En aquest article hem constatat que totes les mesures de pobresa multidimensional proposades fins avui satisfan la versió forta de la propietat “Enfocament”. En conseqüència, no es dóna lloc a la possibilitat que els atributs dels individus classificats com a “pobres” que estan per sobre del llindar de la pobresa puguin influir en l’avaluació global dels corresponents nivells de privació. Emprant les fonts de dades oficials de Nacions Unides, hem pogut constatar com la classificació internacional dels països per nivell de pobresa canvia radicalment quan la versió forta de la propietat “Enfocament” és abandonada en favor de la seva versió dèbil.
 
L’article conclou argumentant que la possibilitat de debilitar aquesta propietat tan restrictiva hauria de ser tinguda en compte a l’hora de dissenyar nous indicadors per mesurar els nivells de pobresa existents a les diferents societats.