• UABDivulga
27/07/2023

Àrees prioritàries de conservació mundial de la diversitat dels cocodrílids

ull i morro d'un cocodril traient el cap per sobre de l'aigua

En un estudi en què participa el Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB es destaca la importància dels cocodrils en els ecosistemes on habiten i es planteja un nou protocol de conservació que prioritza els components de diversitat funcional, filogenètica i taxonòmica en aquestes àrees a protegir. A la recerca també s'emfatitza el benefici que suposarà a moltes espècies que coexisteixen amb cocodrils la protecció d'aquests últims.

iStock/Natalia de la Rubia

El 25% de totes les espècies de cocodrils del món encara es troba fora de les àrees protegides existents, segons un nou article publicat a la revista Scientific Reports. El treball destaca la importància ecològica dels cocodrils i correlaciona la distribució espacial de les espècies amb els serveis ecosistèmics de retenció de nutrients a tot el món. L’estudi —en el qual participa com un dels autors corresponents l’expert Felipe S. Campos, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona— alerta de la necessitat crítica de més esforços en la conservació de la biodiversitat de cocodrils per resultats efectius al planeta.

La pèrdua de l'hàbitat natural és l'amenaça més important per a la supervivència de les espècies. Per això, seleccionar de manera eficient les àrees que cal protegir és fonamental per dissenyar una bona planificació sistemàtica en la conservació de la biodiversitat. Les conclusions del treball, que té com a primer autor en Ricardo Lourenço-de-Moraes (Universidade Federal da Paraíba, Brasil), es basen en un protocol innovador de mesures efectives de conservació sota tres models de priorització per a la planificació de la conservació de les àrees on habiten espècies en perill d’extinció. L'article també compta amb la participació d’en Pedro Cabral (Universidade Nova de Lisboa, Portugal), en Thiago Silva‑Soares (Universidade Federal do Espírito Santo, Brasil), en Yhuri C. Nobrega (Centro Universitário FAESA, Brasil), n’Amanda C. Covre (Universidade Estadual de Maringá, Brasil), i en Frederico G. R. França (Universidade Federal da Paraíba, Brasil).

El nou protocol pren en consideració els components de la diversitat funcional, filogenètica i taxonòmica, en relació amb la seva capacitat de protecció. La diversitat funcional és una dimensió de la biodiversitat que representa el grau de diferències entre espècies segons les característiques morfològiques, fisiològiques i ecològiques. Al seu torn, la diversitat filogenètica afegeix valor a la distinció de les espècies segons les seves històries evolutives, i és un concepte que reflecteix el temps i el procés de divergència evolutiva en l'arbre de la vida. Finalment, la diversitat taxonòmica representa el nombre d'espècies atribuït a una determinada regió. En aquest context, combinar els indicadors sobre diversitat funcional, filogenètica i taxonòmica és una eina metodològica que ajuda a predir efectes diferencials de competència i filtratge ambiental en comunitats ecològiques.

figura a mode de resum de l'investigació duta a terme

Tal com explica l’investigador de la UAB Felipe S. Campos, l’estudi posa èmfasi en les àrees prioritàries globals per a la conservació dels cocodrils, utilitzant una planificació basada en l'evidència amb múltiples components de biodiversitat. A més, els autors alerten que, mitjançant l'ús de cocodrils com a espècies de paraigua per a la conservació, moltes espècies que coexisteixen amb espècies de cocodrils es beneficiaran, a banda d’una alta correspondència entre els components de la biodiversitat avaluats.

Felipe Siqueira

Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Lourenço-de-Moraes, R., Campos, F. S., Cabral, P., Silva-Soares, T., Nobrega, Y. C., Covre, A. C., i França, F. G. (2023). Global conservation prioritization areas in three dimensions of crocodilian diversity. Scientific Reports, 13(1), 2568. https://doi.org/10.1038/s41598-023-28413-6

 
View low-bandwidth version