Anàlisi del pacient trasplantat hepàtic després de 20 anys de supervivència
El trasplantament hepàtic ha estat acceptat com l’única opció terapèutica en pacients amb malaltia hepàtica terminal des de 1983. La taxa de supervivència post-trasplantament s’ha incrementat de manera considerable durant l’última dècada, i se situa en l’actualitat al voltant del 85-90 % a l’any, i del 60-70% als 5 anys, a la qual cosa han contribuït els ràpids avenços tant des del punt de vista tècnic com de preservació d’òrgans i en el maneig immunosupressor i mèdic d’aquests pacients. No obstant això, la mortalitat segueix sent elevada als 10 anys (50-40%).
Existeixen nombrosos estudis de supervivència a curt i mig termini post-trasplantament, però molt pocs que analitzin el seguiment a llarg termini, potser per la heterogeneïtat dels protocols d’immunosupressió, diferències en la categorització de causes de mortalitat i en molts casos per pèrdua de seguiment de pacients o uniformitat en el mateix. Per això, ens hem plantejat amb el nostre estudi analitzar l’estat actual del pacient i funció de l’empelt després de 20 anys de supervivència post-trasplantament hepàtic en un centre d’àmplia experiència com és l’Hospital Vall d’Hebron, així com les principals causes de mortalitat a llarg termini i factors de risc per tal de desenvolupar estratègies d’optimització.
Analitzem 132 pacients adults trasplantats hepàtics entre 1988-1994, dels quals 28 (21%) segueixen vius després de 20 anys de seguiment. Pel que fa a la funció hepàtica, la mitjana d’AST, ALT i bilirubina total als 20 anys post-trasplantament és de 33 IU/L (13-135 IU/L), 27 (11-152 IU/L) and 0, 6mg/dl (0,3-1,1mg/dL). El 40% dels pacients presenten insuficiència renal crònica (filtrat glomerular estimat ≤ 60 ml/min/1.73m2), el 61% hipertensió arterial, el 43% dislipèmia, el 25% tumors de novo i el 21% diabetis mellitus.
Les causes de mortalitat varien al llarg del seguiment de manera que les infeccions són la principal causa durant el primer any post-trasplantament (32%). Entre el 1r i 5è any post-trasplantament les infeccions es presenten de nou com una important causa de mortalitat (25%) juntament amb els tumors de novo (21%). A partir dels 5 anys post-trasplantament, la recidiva de l’hepatitis C (22%) i les complicacions cardiovasculars (22%) es converteixen en la principal causa de mortalitat en el pacient trasplantat hepàtic, condicionant una supervivència a llarg termini inferior a l’esperada. Així mateix el nostre estudi va demostrar com a principals factors de risc de mortalitat a llarg termini en anàlisi multivariant, la indicació de trasplantament per hepatocarcinoma (p=0,049; OR 1,6), la disfunció renal pre-trasplantament (p=0,043; OR 1,83 ) i el temps d’isquèmia calenta prolongat (p=0,016; OR 1,68); entre els factors post-trasplantament destaquen la diabetis mellitus (p=0,001; OR 6,03) i la disfunció hepàtica al cap d’un any (p=0,05; 2,29).
Els nostres resultats mostren l’efecte deleteri de la utilització a llarg termini de la immunosupressió en la nostra població de pacients trasplantats hepàtics en termes de morbiditat (hipertensió arterial, diabetis mellitus, dislipèmia i disfunció renal) i mortalitat (infeccions i recidiva de l’hepatitis C), pel que és d’esperar que la imposició d’estratègies de minimització pel que fa als protocols d’immunosupressió disponibles, un major control i seguiment dels factors cardiovasculars i l’aparició de les noves teràpies antivirals contra l’Hepatitis C, es tradueixi en una major supervivència.
Referències
Dopazo, C.; Bilbao, I.; Castells, Ll.; Sapisochín, G.; Moreiras, C.; Campos-Varela, I.; Echeverri, J.; Caralt, M.; Lázaro, J. L.; Charco, R. Analysis of adult 20-year survivors after liver transplantation. Hepatology International. 2015, vol. 9, num. 3, p. 461-70. doi: 10.1007/s12072-014-9577-x.