UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) porta des de fa anys una línia d'investigació de l'estrès de captura d'ungulats de muntanya com ara el cabirol, l'isard i la cabra salvatge. Aquesta línia ha generat fins a quatre tesis doctorals, i fruit d'aquests estudis s'han anat publicant articles en diferents revistes científiques internacionals com és The Veterinary Journal. Un dels últims articles del SEFaS ha estat "Use of acepromazine for stress control in Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by drive-net", en el qual s'avalua l'efectivitat d'un tranquil·litzant, l'acepromacina, en cabres salvatges capturades mitjançant xarxes verticals, un mecanisme de captura física.

Per a l'elaboració d'aquests estudis és necessari el suport d'organismes públics com són la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El finançament per part del govern estatal, projecte CICYT, i la disposició del personal del govern autonòmic, antic Cos de Guardes de Reserves de Fauna ara incorporats al Cos d'Agents Rurals, van ser els factors clau per desenvolupar tot el projecte.

Fins un total de 25 cabres salvatges van ser capturades a la Reserva de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit després d'organitzar 22 operacions de captura entre els mesos d'octubre de 2002 i setembre de 2004. El fet de capturar aquests animals va implicar preparar les zones més idònies, coordinar les batudes, dirigir un equip veterinari i, finalment, ordenar totes les dades obtingudes del treball de camp per tal d'elaborar una publicació científica.

Treballar amb fauna salvatge presenta diferents dificultats a l'hora de realitzar aquest tipus d'estudis: riscs per als animals i el personal que hi treballa, disponibilitat d'exemplars, equilibri en els grups mostrals, climatologia favorable, etc. És per això que el pes més gran recau en la tasca d'organització de tots els esdeveniments. Durant una jornada es poden arribar a capturar des de cap animal fins a 8 cabres salvatges, però no és un factor que es pugui arribar a controlar. Un cop els animals han estat immobilitzats físicament mitjançant xarxes i mascaretes, es procedeix a l'administració del tranquil·litzant o del placebo (sèrum fisiològic), substància que no té cap tipus d'efecte, en funció de si correspon al grup tractat o al grup que exerceix la funció de control. Durant l'avaluació de l'animal se'ls extrau mostres de sang i se'ls monitoritza la temperatura i la freqüència cardíaca. I un cop realitzats tots els procediments s'alliberen en el mateix medi on han estat capturats.

Dels resultats obtinguts d'analitzar tots els paràmetres hematològics, bioquímics i constants clíniques, s'ha determinat que l'acepromacina, com a tranquil·litzant de curta durada, és un tractament adequat per reduir les conseqüències de l'estrès en la cabra salvatge produïdes per la captura amb xarxa vertical.

Aquest i altres estudis ajuden a aprofundir en el coneixement de les espècies salvatges del nostre entorn i com millorar la nostra interacció amb aquestes. En el cas concret d'espècies cinegètiques (que es poden caçar) és important saber gestionar les poblacions, activitat que pot implicar la reintroducció i el reforçament d'aquestes mitjançant animals procedents d'altres indrets geogràfics. L'estrès generat per la captura, el maneig i el trasllat d'aquests animals, i les seves conseqüències a nivell fisiològic ja sigui a curt o llarg termini, és el que es pretén evitar administrant tranquil·litzants. D'aquesta manera es contribueix al benestar de la fauna i a la conservació de l'espècie.