Revisió d'experts

El Termcat defineix la revisió d'experts com la revisió d'un article, una publicació, un projecte, etc., que porten a terme experts en la matèria de què tracta per avaluar-ne la qualitat i la idoneïtat.

Es considera indispensable en una revista científica, per ser considerada de qualitat, disposar d’aquest procés d’avaluació dels treballs que envien els autors per a la seva publicació, conegut com revisió d'experts o avaluació d'experts en català, peer review en anglès i en castellà revisión por pares, revisión paritaria o evaluación por los iguales.

Per què s'avaluen els articles de revista

Els responsables de l’edició de les revistes tenen dos criteris per acceptar la publicació d’un article: en primer lloc, es valora la qualitat general del treball (originalitat, metodologia, bona presentació formal, etc.) i, en segon lloc, l’adequació del treball a la línia editorial de la revista. L'objectiu d’aquesta avaluació és seleccionar els articles que tinguin més qualitat i siguin més innovadors dins de la disciplina.

Tipologia de revisió

Hi ha diferents variants del peer-review, en funció del:

Tipus de ceguera, qui coneix a qui
Nombre d’avaluadors de partida
Nombre de rondes
Moment de l’avaluació: abans o després de publicar el manuscrit

Segons el tipus de ceguera la revisió pot ser:

Simple cec: els avaluadors coneixen la identitat dels autors però els autors no coneixen la identitat dels avaluadors.
Doble cec: és el procés d’avaluació on ni els autors ni els avaluadors es coneixen i és obligatori que el manuscrit sigui anònim. Els experts o revisors llegeixen i analitzen els articles per separat i determinen la vàlua de les idees i els resultats, així com el potencial impacte de l’article en el món de la ciència.
Oberta: revisió on es coneix la identitat d’avaluadors i autors durant tot el procés.

La figura del revisor

L’expert (revisor o referee) és una persona externa, que no pertany al Comitè de Redacció de la revista, amb amplis coneixements en la matèria de què tracta el manuscrit i l’avalua críticament per assessorar el Comitè Editorial en la presa de decisions.

Ha d’aportar informació sobre la importància de l’estudi i la seva qualitat científica, destacar la rellevància de la recerca, les consideracions ètiques i donar la seva opinió sobre el mètode emprat.

Com a resultat del procés d’avaluació presenta un informe amb les correccions que l’autor hauria de fer perquè l’article fos publicable.

Versions dels articles científics

Cada document és viu i passa per diferents estadis durant aquest procés de revisió de la seva qualitat. Així s’originen les diferents versions de l’article, que són:

Preprint, Submitted Version: és el manuscrit original que s’envia a l’editor, abans de passar la seva revisió d’experts.
Postprint, Accepted Manuscript, Author’s final version: és la versió final de l’autor acceptada per l’editor, un cop s’ha fet la revisió d’experts, i on l’autor ha incorporat els canvis proposats pels revisors.
Published Version: és la versió final publicada per l’editor.

Es recomana al personal investigador conservar totes les versions del cicle de vida dels seus documents. La versió del document que es pot publicar en un repositori ve condicionada per la política de copyright i autoarxiu de l’editor.

Alternatives de millora

Existeixen diferents alternatives orientades a millorar el sistema habitual de revisió d’experts. Algunes de les propostes són el pagament a la feina dels revisors, l’eliminació dels revisors i que sigui la mateixa comunitat científica qui avaluï la ciència, potenciar el sistema “doble cec” per evitar possibles conflictes interpersonals i la revisió oberta.

De totes elles, destaca per la seva potencialitat la revisió oberta (open peer review): amb l’obertura d’aquest procés, tradicionalment tancat, es pretén ampliar les oportunitats per detectar errors, validar conclusions i augmentar la confiança global en els resultats publicats, i per això forma part de l’eix estratègic de la Ciència Oberta.