Un estudi revela que la sífilis era a Amèrica almenys mil anys abans de l'arribada de Colom
Un dels misteris més grans de les epidèmies històriques és si la sífilis va ser introduïda a Europa pel primer viatge de Colom a Amèrica. Un nou estudi internacional en què participa l'ICTA-UAB, ha descobert el material genètic del patogen Treponema pallidum als ossos de persones que van morir al Brasil fa 2.000 anys.
Es tracta del descobriment verificat més antic d'aquest patogen fins avui, i prova que els humans patien malalties afins a la sífilis -conegudes com a treponematosi- molt abans del descobriment d'Amèrica per Colom. Les noves troballes, publicades a la revista científica Nature, posen en dubte les teories anteriors sobre la propagació de la sífilis pels conqueridors espanyols.
Les treponematosis són un grup de malalties infeccioses que inclou la malaltia de transmissió sexual sífilis. Mentre que la sífilis com a malaltia venèria presenta un risc sanitari mundial, el bejel, que es contagia per contacte cutani, només es dona avui a regions molt àrides d'Àfrica i Àsia.
El nou estudi, dut a terme per investigadors de Suïssa (Universitat de Basilea, Universitat de Zuric, ETH Zuric), Espanya (ICTA-UAB i Universitat de València) Àustria (NHM de Viena, Universitat de Viena), i Brasil (Universitat de Sao Paulo), és el primer que reconstrueix i analitza genomes de bacteris T. pallidum procedents d'un antic context americà. Els quatre genomes bacterians analitzats es van recuperar de restes humanes de gairebé 2000 anys d'antiguitat enterrades en un monticle de petxines a la regió costanera de Santa Caterina, al Brasil. Els quatre genomes pertanyen al cep causant del bejel, T. pallidum endemicum, i mostren tal similitud amb els ceps moderns, que aquesta subespècie sembla haver sobreviscut gairebé inalterada. Actualment, el bejel és més comú a les regions càlides i àrides del món, mentre que Jabuticabeira II, l'antic enterrament on es van excavar les mostres d'aquest estudi, està situat en una zona costanera humida.
L'existència d'una malaltia treponèmica a la Amèrica del Sud prehistòrica suggereix que la família bacteriana ja s'havia estès globalment en èpoques anteriors al contacte, o havia sorgit al continent americà. "No obstant, el fet que les troballes representin un tipus endèmic de treponema deixa encara sense resoldre l'origen de la sífilis de transmissió sexual", recorda Verena Schuenemann, coautora de la Universitat de Basilea.
Perspectives dels jaciments arqueològics del litoral brasiler
Els ossos recuperats van ser analitzats per primera vegada en estudis sistemàtics pel Dr. José Filippini, de la Universitat de Sao Paolo, que afirma que “hi ha proves morfològiques de treponematosi en molts dels 45 jaciments que vaig analitzar”. Aquestes primeres poblacions costaneres de Brasil van construir monticles de petxines en forma de muntanya, o Sambaquis.
El Dr. Luis Pezo-Lanfranco, investigador de l'ICTA-UAB qui també estudia la dieta i la salut bucodental d'aquestes poblacions sambaqui, ens recorda que “els sambaquis estan fets de petxines, sorra i terra negra, on aquests pescadors-caçadors -recol·lectors sedentaris també enterraven els seus morts amb complexos rituals”. Com a ofrenes funeràries se'ls lliuraven morters de pedra, collarets de dents de mico, peixos sencers, pous de foc i, de vegades, estàtues de pedra d'animals. La cultura sambaqui va sobreviure entre 8.000 i 1.000 anys, cosa que la converteix en una de les més longeves de la història. "El necessari contacte entre persones per mantenir la cultura Sambaqui a través de milers de quilòmetres al llarg de la costa i milers d'anys podria ser una de les explicacions de la propagació de malalties infeccioses contagioses, com la treponematosi cutània bejel", argumenta la professora Sabine Eggers, del Museu d'Història Natural de Viena.
La recombinació és la clau de l'evolució treponèmica?
Moltes espècies bacterianes adquireixen nous trets útils mitjançant la transferència horitzontal de gens o la recombinació. Als treponemes, es van detectar diversos esdeveniments de recombinació en què van participar genomes tant moderns com antics que requerien subespècies i a diferents que van coinfectar el mateix hoste en algun moment del passat. "Encara que no podem precisar el moment exacte d'aquests esdeveniments, les nostres anàlisis mostren que els gens recombinants afecten l'estructura de l'arbre filogenètic dels treponemes i suggereixen que la recombinació podria ser un dels mecanismes impulsors de la divergència entre les subespècies que causen diferents infeccions treponèmiques", afirma la Dra. Marta Pla-Díaz, investigadora de la Universitat de Basilea. Durant la tesi doctoral a la Universitat de València va desenvolupar mètodes per analitzar processos evolutius com la selecció i el flux horitzontal de gens en genomes bacterians antics i moderns, que es van incloure en aquest estudi.
El Prof. González-Candelas, coautor d'aquest estudi, va dir que incloure genomes antics és essencial per entendre “quins processos i factors evolutius van actuar en el passat i, en el cas de Treponema pallidum, com, quan i, amb sort, on, van portar un nou patogen a causar una pandèmia tan greu com la que va provocar la sífilis en els últims cinc segles".
Contribucions arqueogenètics a vells enigmes
La distinció de les espècies bacterianes causants d'epidèmies històriques ha estat basada fins ara principalment en proves osteològiques visibles en materials esquelètics. A l'era moderna, els mètodes arqueogenètics poden servir per resoldre alguns enigmes persistents al voltant d'aquestes malalties. "En aquest estudi, sorprenentment trobem ADN treponèmic tant en espècimens clarament infectats com en mostres òssies d'aspecte exteriorment net, cosa que demostra la importància de les proves genètiques per confirmar els diagnòstics paleopatològics", afirma el Dr. Kerttu Majander, investigador de la Universitat de Basilea, coautor de l'estudi. Amb els avenços recents en la metodologia de l'ADN antic, no només s'ha demostrat que és possible reconstruir genomes treponèmics antics a partir de restes arqueològiques, sinó també determinar amb precisió l'agent en casos individuals de la malaltia fins al nivell de subespècie. Troballes inesperades, com ara la recuperació d'un agent prehistòric del bejel en un context costaner del continent americà, posen de manifest el potencial de l'ADN antic més enllà de les inferències extretes dels genomes de patògens moderns o de les meres interpretacions arqueològiques.
Amb l'ajuda de la datació del rellotge molecular, l'evolució d'una espècie pot aclarir-se fins i tot per un genoma d'alta qualitat: l'espècimen amb millors resultats en aquest estudi va fer retrocedir en el temps la divergència de tota la família de T. pallidum fins aproximadament el 12.000-550 aC, i en el futur encara podrien aparèixer genomes més antics amb un efecte similar. Amb cada estimació millorada estem un pas més a prop de l'objectiu de descobrir els orígens d'aquest mil·lenari enemic. "L'aparició de la sífilis encara podria deixar espai a la imaginació, però almenys ara sabem sens dubte que les infeccions treponèmiques no eren estranyes per als habitants americans que van viure i van morir segles abans que el continent fos explorat pels europeus", conclou la professora Verena Schuenemann.
Per comprendre la història dels diferents membres de la família T. pallidum i el seu potencial per interactuar entre si a través de la recombinació, caldrà noves anàlisis dels genomes treponèmics antics i moderns de tot el món. Els investigadors es concentraran, en particular, en els genomes de llocs on tant el bejel com la sífilis són presents per estudiar amb més profunditat la dinàmica de la recombinació.