Impacte de les fuites naturals de CO2 als ecosistemes marins
L'illa de Panarea, a les illes Eòlies, va servir com a escenari ambiental únic per a un estudi pilot sobre l'impacte del CO2 al fitoplàncton i al zooplàncton calcificadors, en un entorn únic marcat per l'existència de punts naturals de filtracions o fuites de CO2 al fons marí.
La investigació ha permès als investigadors de l'ICTA-UAB i de l'Institut Nacional d'Oceanografia i Geofísica Experimental (OGS) d'Itàlia abordar directament l'impacte d'aquestes filtracions de CO2 i de l'acidificació dels oceans sobre els ecosistemes, així com la resposta fisiològica específica de cada espècie, inclosos els processos de calcificació.
Els oceans absorbeixen una gran quantitat de diòxid de carboni de l'atmosfera, cosa que ajuda a mitigar el canvi climàtic. En algunes zones, com les àrees volcàniques a prop de Sicília, s'observen fugues naturals de CO2 des del fons marí. Aquestes fuites afecten la química de l'aigua i pot tenir conseqüències per a la vida marina.
L'estudi dels canvis que aquestes fuites originen en la biodiversitat permetrà aprofundir en el coneixement del paper del plàncton calcificador al segrest de carboni oceànic i proporcionarà informació valuosa sobre la seva influència en el cicle biogeoquímic del carboni. Aquest primer estudi es va beneficiar enormement de les instal·lacions del laboratori marí de l'OGS existents a Panarea.