Triangles o V-16? Quan la seguretat viària s'enfronta a la por al canvi

27/01/2026

Els últims dies del mes de desembre de 2025 han estat marcats per nombrosos comentaris als mitjans de comunicació i a les xarxes socials sobre l’obligació de portar el nou element de senyalització d’avaria dels vehicles, conegut ja com a V-16. S’han sentit moltes opinions, més o menys encertades, però sovint amb un cert to de nostàlgia que defensa que la regulació anterior era millor.

Alguns d’aquests missatges, molt subjectius, poden ser perjudicials per a la seguretat dels conductors i conductores de vehicles de motor. Per això, permeteu-me una reflexió històrica que comença l’any 1934, amb la publicació del Codi de la Circulació, i que arriba fins a l’actualitat amb la Llei de trànsit[1].

Des de sempre, aquestes normes han tingut en compte la necessitat de senyalitzar les situacions de perill en què es pot trobar un vehicle quan circula per les vies públiques. L’any 1999, només al nostre país, es va obligar a portar dos triangles —abans només n’era obligatori un— com a senyal de perill. Aquest senyal també es denominava V-16, ja que la normativa regulava els senyals de perill amb forma de triangle.

Actualment, el Reglament General de Vehicles[2] indica, a l'article 18, que els senyals dels vehicles s’han d’ajustar als disposats a l’annex XI de la mateixa norma. En total, hi ha 27 senyals, amb la denominació “V”, degudament regulats.

L’any 2021[3] la norma es modifica: el senyal V-16 deixa de referir-se només als triangles i passa a establir els requisits tècnics d’un dispositiu lluminós de color groc que s’ha de col·locar a la part més alta del vehicle. Aquest dispositiu permet senyalitzar la immobilització sense que el conductor o la conductora hagi de baixar del vehicle, i serà obligatori a partir del gener de 2026.

Contra el decret de 2021 es va presentar un recurs contenciós administratiu per part de diverses empreses fabricants o distribuïdores de triangles. El Tribunal Suprem el va resoldre amb la sentència 1242/2022, de data 4 d’octubre de 2022, que només va estimar-lo parcialment i va anul·lar l’incís de la disposició transitòria primera.

Crec que és important recordar el que diu el fonament cinquè d’aquesta sentència del Tribunal Suprem:

“Per a les mercantils actores el veritable fonament de la seva impugnació és la defensa -legítima- dels seus interessos econòmics, com a fabricants i comercialitzadors dels triangles d'emergència i de les llums V16 de 1a generació, que, en tot cas, han estat respectats en demorar la seva entrada en vigor a l'1 de gener de 20 març del 2021).

El que no es pot pretendre és la petrificació dels sistemes de seguretat, obviant instruments nous que, en principi, constitueixen un avenç en matèria de seguretat viària. El fet que a la resta dels països europeus es mantinguin els triangles d'emergència no és cap obstacle per a la innovació. L'harmonització no és pas uniformitat”. ([4])

Aquest comentari reflecteix molt bé una situació que, amplificada avui per les xarxes socials, només intenta mantenir un sistema de senyalització que té l’origen l’any 1934. I això, probablement, no és altra cosa que la por al canvi.